Final Roma 2009

En la vida tots lluitem per coses que per a nosaltres signifiquen molt i per a d'altres no. Tenim metes, il·lusions... somnis, somnis que de vegades s'aconsegueixen i de vegades no. Podem esperar tota una vida per aconseguir-los, ens poden arribar en el moment menys esperat, ens els pot regalar el destí o ens els hem de treballar durament. I, de vegades, ens els poden donar més d'una vegada.

Fa tres anys jo aconseguia un somni. A París, un 17 de maig de 2006 aconseguia una meta que només abans altres barcelonistes havien aconseguit una vegada. Jo, als meus 26 anys veia el que molts havien somiat tota la seva vida i no havien aconseguit. Tres anys després el destí va voler que aquest somni de veure de nou aconseguir la Copa d'Europa, de veure al meu Barça en el més alt, tornava a ser realitat un 27 de maig de 2009. Amb 29 anys vaig tornar a escriure una pàgina important de la meva vida, una cita que recordaré tots els dies i que, si el destí torna a permetre-m'ho, espero tornar a viure.

Hi havia un somni que era Roma, un somni que era ser campions d'Europa a la Ciutat Eterna. Per sempre quedarà que el Barça va conquerir la seva tercera Champions a la terra dels emperadors romans.

EL GOL QUE ENS VA DONAR LA VIDA A STAMFORD BRIDGE

Bakero i Kaiserslautern ja tenen successors des del passat 6 de maig de 2009. Quan ja estava tot perdut, quan tots vèiem que es repetia una altra eliminació a semifinals com l'any anterior davant de l'United, quan semblava que no s'anava a xutar a porta en tot el partit... va arribar el gol. En la primera centrada bona de Dani Alves, després d'un mal control d'Eto'o seguit d'un passada de Messi a la bota d'Iniesta... l'èxtasi, la bogeria, l'orgasme culer, digueu-lo com vulgueu. El gol de Don Andrés Iniesta va ser, sense lloc a dubte, el més celebrat per tot el barcelonisme en la temporada del triplet.

L'eliminatòria va ser un monòleg del Barça que atacava i atacava davant d'un Chelsea que només feia que defensar-se. A l'anada es va acabar amb empat a zero i a Stamford Bridge el gol d'Essien en els primers minuts de partit posaven molt malament l'eliminatòria per als de Guardiola. S'havia de marcar, però no hi havia manera.

Però tota gran història té el seu moment d'èpica i aquesta la va firmar Iniesta amb el seu gol. "El puto crack", com el va batejar el Joan Maria Pou de Rac1, sempre estarà lligat a aquell moment que ens va donar el bitllet a la desitjada final de Roma. A la final els gols els van marcar Eto'o i Messi però el gol d'Andrés Iniesta valia per les dues nanses de la Copa d'Europa que permeten aixecar-la.

Però no podem oblidar la resta de trajectòria del Barça a la Champions League. Davant del Chelsea es va patir però durant els partits anteriors es va veure quin equip havia de ser el campió a Roma. Vam anar primers en el nostre grup amb total superioritat deixant enrere el Sporting de Lisboa, Basilea i Shakhtar Donetsk. Van començar les eliminatòries amb els vuitens de final golejant a l'Olympique de Lió amb un 5-2 en el partit de tornada després d'empatar a un en l'anada. A quarts tocava el Bayern de Munic amb el partit de tornada fora. Però ni així van poder amb el Barça en caure derrotats per 4-0 al Camp Nou i empatar a un a la tornada a l'Allianz Arena.

El vídeo la UEFA Champions League 2009 pot tenir com a capçalera el gol a Stamford Bridge però dins té tot el camí de Roma realitzat pel Barça que va ser, senzillament, espectacular.

27 DE MAIG DE 2009, ROMA

No vam veure res de la Ciutat Eterna, va ser arribar per veure el partit i poc més. I jo em pregunto: a què vam anar a Roma?. Doncs a veure al Barça campió, el turisme per a una altra ocasió. Vam menjar genial, ens va fer un bon dia i vam gaudir en viu i en directe de la gran final.

Valdés, Puyol, Touré, Piqué, Sylvinho, Busquets, Iniesta, Xavi, Henry, Eto'o i Messi. Aquests onze homes, amb Keita i Pedrito que van entrar després, seran recordats per formar part de l'alineació de la tercera Copa d'Europa de la nostra història. Amb set jugadors de la pedrera es va saltar a la gespa de l'Olímpic de Roma i amb ells es va guanyar al totpoderós Manchester United de Cristiano Ronaldo.

El partit no va començar bé referent als 10 primers minuts. Els anglesos semblava que ens anaven a fastiguejar la nit però va arribar la primera jugada bona del Barça i amb ella el gol de Samuel Eto'o, l'home que sempre obre la llauna i encara els partits per al conjunt blaugrana. L'Olímpic de Roma es venia a baix amb el gol del camerunès que ens avançava i deixava tocats els homes d'Alex Ferguson.

El partit va continuar, el Barça ho va dominar i Messi de cap va firmar la sentència. El Triplet ja era nostre, s'aconseguia la triple corona amb la Lliga, la Copa i la Champions, una cosa que només abans en la història ho havien aconseguit el Celtic de Glasgow, el PSV i el mateix Manchester United.

Catalunya i a tots els racons del món on hi havia culers es va celebrar amb bogeria aquest moment històric, començant per Roma on els presents ho vam fer al mateix lloc de la victòria. I és que el mes de maig de 2009 serà recordat per les cinc visites de l'afició culer a Canaletes: el 2-6 del Bernabéu, el gol d'Iniesta, la Copa del Rei, la Lliga i la Champions. Insuperable.

QUAN LA FELICITAT ET DEIXA SENSE PARAULES

He intentat reflectir amb paraules el millor que he pogut el que vaig viure aquell 27 de maig. Costa, costa perquè són moltes emocions que en el moment d'explicar-les es trepitgen unes a les altres com si totes volguessin sortir. Passen els dies i encara em veig al meu seient vivint aquesta nit que mai no oblidaré. París em va deixar un record inesborrable i Roma ha fet el mateix. Puc escriure molt, línies i línies, però res com poder veure les imatges i així el meu esperit torni al lloc dels fets i recordi amb total exactitud els moments viscuts. Ha estat un any històric i he estat en primera persona en el moment més culminant.

Aquest web el vull dedicar molt especialment a Carlos, a Salva i a Dani. Jo no vaig ser agraciat en el sorteig de les entrades per a la final però ells sí encara que no podien anar. La seva amistat va fer possible que tant el meu pare, el nostre amic Emilio de Las Palmas de Gran Canària i jo fóssim presents en un moment tan important. Gràcies als tres, aquest treball, aquest homenatge als campions va per vosaltres.